Tothom parla de #cocobacils

De vegades veig (i quan comença així una frase no puc evitar riure. Va, poseu-hi entonació de 'suspense')... els algoritmes de Twitter a la vida real. M'encantaria desentramar-los o que algú me'ls desentramés. Algun informàtic que es presti voluntari?

Jo ho intueixo així: de cop un tema absurd va calant a totes les converses; veus un documental a la tele i resulta que el tema és escabrós, fas dos comentaris sarcàstics per fer-te el guai però caus en el ridícul, perquè qui t'escolta està més ficat en la merda del què et pensaves. Sopes amb els pares i surt de nou el tema com aquell qui res, com si fos una cosa tan comuna com decidir si avui es cuina pasta o arròs. Serà que ells han vist també el documental? I després més tard et truca un amic i apa, et vol preguntar informació sobre el tema, no perquè el preocupi molt, total la gent passa de tot, sinó perquè com que tu en saps més doncs mira, t'ha de fer la consulta com un tràmit burocràtic. I després ja et comença a pujar la mosca al nas quan obres un llibre i allà està el tema, com si hi hagués estat sempre i tu mai haguessis obert aquella pàgina. T'ho llegeixes amb recel i comences a veure-hi un hashtag gegant al davant. I ja t'acabes exaltant quan consultes la Wikipèdia per una altra cosa i acabes caient de link en link en el tòpic un altre cop. Perquè no és casualitat. Perquè la ment se'ns condiciona! Perquè tot això és més contagiós que la tuberculosi.

Avui que m'estava mirant els quadres de micro sense ganes i amb mandreta, ho he vist clar: els cocobacils em persegueixen. 


Fa gràcia el nom, és veritat. M'imagino a tothom corrent davant del Packman en una societat massa informatitzada, fent check-ins cada cop que es passa de pantalla. 

En fi.


Heus aquí la cirereta del pastís: que encara que m'hi resisteixi, que pensi que és una cutrada continuar-ho comentant i augmentant la bola absurda, encara que passi per principis de convertir això en trending tòpic, no m'he pogut aguantar. He hagut d'escriure sobre el tema.


Però almenys ja que hi sóc deixeu-me dir que amb la pròpia estupidesa demostro el meu punt: que és la vanitat qui parla a les xarxes.