S'ha llevat avui, com cada dia, així amb els ulls enganxats i sense ganes de fer coses. Troba a faltar el seu riure escandalós que s'escola entre les dents blanques, morena de pell i d'ànima bruna.
Les platges de l'Escala encara no entenen què fèien al refugi de la gent, ben entrades les tardes de primavera i ara que ha marxat, és com si l'estiu ja s'hagués esfumat deixant pas a un hivern desconegut, plujós i trist.
Troba a faltar els seus peus petits sota la taula, les espurnes de la seva mirada d'amagat dels altres que continuen preguntant-se què coi fèien passejant-se al refugi de la gent, ben entrades les hores intempestives de la guerra.
Ha perdut la seva companya de batalla en un món sòrdid de pijames verds; ara amb qui s'ha de queixar de les injustícies de vida i amb qui sentir l'orgull dels èxits del dia a dia?
És ella la dona dolça, la dona suau i la dona bona. I encara que sembli un compendi de prejudicis clàssics, al seu costat se sent més dur, tan fort i molt més home.
Les platges de l'Escala encara no entenen què fèien al refugi de la gent, ben entrades les tardes de primavera i ara que ha marxat, és com si l'estiu ja s'hagués esfumat deixant pas a un hivern desconegut, plujós i trist.
Troba a faltar els seus peus petits sota la taula, les espurnes de la seva mirada d'amagat dels altres que continuen preguntant-se què coi fèien passejant-se al refugi de la gent, ben entrades les hores intempestives de la guerra.
Ha perdut la seva companya de batalla en un món sòrdid de pijames verds; ara amb qui s'ha de queixar de les injustícies de vida i amb qui sentir l'orgull dels èxits del dia a dia?
És ella la dona dolça, la dona suau i la dona bona. I encara que sembli un compendi de prejudicis clàssics, al seu costat se sent més dur, tan fort i molt més home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada